Normativament, són masculines en valencià les paraules següents, encara que a vegades s’usen impròpiament en femení:
als afores
un avantatge
un cataplasma
el compte
el costum
aquest corrent d’opinió
el deute
el dot
el dubte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
un estruç
un interrogant
el llegum
el marge
un orde (religiós, militar)
el pus
un queixal
el senyal
el tèrmit
un titella
Per contra, són de gènere femení els substantius següents:
Les alicates
una anàlisi
la calor
una dita
la dent
la disfressa
una estrena
una icona
la marjal
una olor
Les potingues
la remor
la síndrome
unes tallarines
la suor
la verdor
