a) Com a norma general, els substantius acabats en consonant formen el femení afegint una -a al masculí corresponent:
acadèmic acadèmica
promés promesa
botiguer botiguera
company companya
b) En el cas, però, de substantius acabats en -t, -c, -p i -f, canvien estes consonants per -d, -g, -b i -v, respectivament, i afigen una -a a la forma de masculí:
nebot neboda
amic amiga
llop lloba
serf serva
c) Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
capatàs capatassa
mestís mestissa
gos gossa
rus russa
d) Uns pocs substantius acabats en -l dupliquen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
camil camil·la
gal gal·la
Marcel Marcel·la
pupil pupil·la
(papil·la, papil·loma)
e) Els acabats en -òleg fan el femení en -òloga:
antropòleg antropòloga
arqueòleg arqueòloga
biòleg biòloga
filòleg filòloga
f) Hi ha també una sèrie de mots que són invariables, de manera que mantenen la mateixa forma per al masculí i per al femení:
el cap la cap
el conferenciant la conferenciant
el fiscal la fiscal
el gerent la gerent
2. Mots acabats en vocal
a) Els substantius que acaben en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení:
campió campiona
cosí cosina
guardià guardiana
xilé xilena
EXCEPCIONS: El mot hindú, però, és invariable.
REMARCA: També formen el femení amb la terminació -na, tot i no acabar en vocal tònica, els mots rei, reina; orfe, òrfena.
b) Els mots acabats en -i o -u àtones precedides de consonant formen el femení afegint una -a a la forma de masculí:
funcionari funcionària
propietari propietària
individu indivídua
vidu vídua
besavi (besaio) besàvia (besaia)
rebesavi (rebesaio) rebesàvia (rebesaia)
c) Els mots que en masculí acaben en -e o -o àtones formen el femení canviant estes vocals per una -a:
alumne alumna
deixeble deixebla
ministre ministra
pediatre pediatra
curandero curandera
monjo monja
moro mora
viudo viuda
d) Els mots acabats en -i semivocàlica formen el femení afegint una -a a la forma de masculí:
malai malaia
noi noia
quissoi quissoia
(cadell de gos)
xai xaia EXCEPCIONS: Rei, reina; heroi, heroïna.
e) Els acabats en -au formen el femení canviant esta terminació per -ava:
escandinau escandinava
esclau esclava
eslau eslava
moldau moldava
f) Els acabats en -eu fan el femení canviant esta terminació per -ea:
arameu aramea
europeu europea
pigmeu pigmea
EXCEPCIONS: Hi ha alguns mots que canvien la -u final per -va: hereu, hereva; jueu, jueva.
g) Els substantius que acaben en -iu (sense que esta terminació tinga valor de sufix diminutiu) fan el femení en -iva:
administratiu administrativa
captiu captiva
executiu executiva
fugitiu fugitiva
h) En certs casos especials, el femení es forma amb sufixos específics, com ara essa, -ina o -iu:
diaca diaconessa
poeta poetessa
duc duquessa
alcalde alcaldessa
batle batlessa
comte comtessa
vescomte vescomtessa
diable diablessa
hoste hostessa
jutge jutgessa
metge metgessa
sastre sastressa
tigre tigressa
baró baronessa
vampir vampiressa
abat abadessa
sacerdot sacerdotessa
déu deessa
ballarí ballarina
gall gallina
heroi heroïna
tsar tsarina
actor actriu
ambaixador ambaixadriu
emperador emperadriu
institutor institutriu
(Però príncep-princesa, marqués-marquesa).
i) Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la -a final pel sufix -ot:
abella abellot
bruixa bruixot
cabra cabrot
merla merlot
dida didot
rabosa rabosot
j) Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del masculí corresponent:
ase somera
cavall egua
gendre nora
home dona
marit muller
oncle tia
pare mare
porc truja (o porca)
k) Hi ha un nombre reduït de noms d'animals que s'usen en un sol gènere i, si se'n vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella. S'anomenen substantius epicens
el rossinyol mascle el rossinyol femella
la cadernera mascle la cadernera femella ("cagarnera" en castellà)
el fardatxo mascle el fardatxo femella
la formiga mascle la formiga femella
l) Els mots acabats en les terminacions -aire i -cida són invariables:
el boletaire la boletaire
el captaire la captaire
el colombaire la colombaire
el drapaire la drapaire
un accionista una accionista
el banyista la banyista
l'humanista la humanista
el fraticida la fraticida
un homicida una homicida
el parricida la parricida
el suïcida la suïcida
OBSERVACIÓ: Els substantius amb el sufix -ista poden adoptar la variació flexional -iste/-ista (p. ex.: taxiste taxista) o quedar-se invariables: taxista (tant per al masculí com per al femení).
m) També són invariables els substantius provinents d'adjectius d'una sola terminació:
el belga la belga
el jove la jove
el noble la noble
el salvatge la salvatge
el belga la belga
el jove la jove
el noble la noble
el salvatge la salvatge
3. Mots de doble gènere
Hi ha algunes paraules que admeten tant el masculí com el femení:
un (o una) aglà
un (o una) aviram
el (o la) crin
un (o una) esfinx
un (o una) llama(‘mamífer andí’)
el (o la) real (‘campament, palau reial’)el (o la) serpent (però la serp)
el (o la) vodka
la (o el) mar
la (o el) sarment.
Molts mots acabats en -or també admeten els dos gèneres:
un (o una) amor
un (o una) ardor
el (o la) candor
el (o la) clamor
el (o la) desamor
el (o la) deshonor
el (o la) dolor
un (o una) error
un (o una) estupor
el (o la) fervorel (o la) fragor
el (o la) fulgor
el (o la) furor
un (o una) honor
un (o una) horror
un (o una) humor
el (o la) rancor
el (o la) rigor
el (o la) rubor
el (o la) rumor
el (o la) sabor
el (o la) sopor
el (o la) temor
el (o la) terror
el (o la) valor.
Són femenins, però: la calor, la suor, l'amargor...
ALTRES CASOS
lloro
-etud, -itud: inquietud, actitud (però virtut)
filantrop, filantropa; misantrop, misantropa (atenció a l'accent)
Professions: un arquitecte, una arquitecta; el rector, la rectora; el fuster, la fustera.
VORE LES ENTRADES
-Gènere d'alguns substantius (divergències valencià-castellà)
-El gènere com a marca semàntica (el masculí vol dir una cosa i el femení una altra)
