Dictat

Hi havia uns quants estrats d'olors al carrer del Salvador, feia olor de forn, de drogueria, de florit als murs de l'església dels Trinitaris, de carboneria, de baf de medicament que eixia d'una farmàcia, de saladures, i a través d'elles anava cada matí cap a la facultat fins al carrer de la Nau amb els llibres de text davall el braç. Totes les olors de l'itinerari canviaven de matís al llarg de l'any. Tenien variacions molts subtils fins que tot es convertia en una amalgama podrida quan arribava la calor. Solia anar cantant entre dents i veia el forner, el dinosaure de l'Almodí, els canonges de la catedral, l'autocar d'Iberia que portava passatgers a l'aeroport de Manises, el dragó del Patriarca i segons la moda del moment canviava de melodies. Rodava el temps pel pont de la Trinitat.

Manuel Vicent, Tramvia a la Malva-rosa