Nou enllaç: Els verbs

Els verbs

Lèxic del restaurant (Acadèmia Valenciana de la Llengua). Atenció a les paraules subratllades

abadejo (o bacallà) m. bacalao
aladroc m. boquerón
albargines (o albergines, albergínies) f. pl. berenjenas
all m. ajo
allioli m. ajoaceite
anguiles f. pl. anguilas
angules f. pl. angulas
anyell m. lechal
arròs m. arroz
beixamel f. bechamel
besuc m. besugo
bistec m. bistec
bolets m. pl. setas (f.)
botifarra f. morcilla
bròquil m. bróculi
cabrit m. cabrito
calamars m. pl. calamares
canelons m. pl. canelones
cansalada f. tocino (m.)
carabassetes f. pl. calabacines (m.)
carxofes f. pl. alcachofas
cavalla f. caballa
ceba f. cebolla
cervells m. pl. sesos
cigrons m. pl. garbanzos
clòtxines f. pl. mejillones (m.)
consomé m. consomé
corder m. cordero
costella f. costilla
créixens m. pl. berros
creps m. pl. crêpes
croquetes f. pl. croquetas
dorada (o orada) f. dorada
encisam (o lletuga) m. lechuga (f.)
endívia f. endibia
ensalada (o amanida) f. ensalada
entrecot m. entrecot
escalopa f. escalope (m.)
espaguetis m. pl. espaguetis
espàrrecs m. pl. espárragos
espinacs m. pl. espinacas (f.)
estofat m. estofado
farcit -ida adj. relleno -na
faves f. pl. habas
fesols m. pl. habichuelas (f.)
fideus m. pl. fideos
filet m. filete
floricol (o coliflor) f. coliflor
formatge m. queso
fregit -ida adj. frito -ta
fumat -ada adj. ahumado -da
gamba f. gamba
gaspatxo m. gazpacho
graellada f. parrillada
gratinat -ada adj. gratinado -da
hamburguesa f. hamburguesa
lasanya f. lasaña
llamàntol m. bogavante
llenguat (o llenguado) m. lenguado
llentilles f. pl. lentejas
llissa f. mújol (m.)
llobarro m. lubina (f.)
llomello m. lomo
llonganissa f. longaniza
llucet m. pescadilla (f.)
magre m. magro
maionesa f. mayonesa
mandonguilles f. pl. albóndigas
marisc m. marisco
mollets m. pl. salmonetes
nap m. nabo
ofegat -ada adj. rehogado -da
olla f. puchero (m.)
ou m. huevo
palaia f. platija
peix m. pescado
pernil m. jamón
pésols m. pl. guisantes
pimentó m. pimiento
pollastre m. pollo
polp m. pulpo
porros m. pl. puerros
potatge m. potaje
púding m. pudin
puré m. puré
rajada f. raya
rap m. rape
raviolis m. pl. raviolis
rellomello f. solomillo
rémol m. rodaballo
rocafort m. roquefort
rosbif m. rosbif
rostit -ida adj. asado -da
rovell m. yema (f.)
rovellons m. pl. níscalos
salmó f. salmón
saltat -ada adj. salteado -da
sardina f. sardina
sépia (o sèpia) f. sepia
sopa f. sopa
tallarins m. pl. tallarines
titot m. pavo
tonyina f. atún (m.)
truita f. 1. [d’ou] tortilla 2. [peix] trucha
vedella f. ternera
xampinyons m. pl. champiñones
xulles f. pl. chuletas

Lèxic del carrer (Acadèmia Valenciana de la Llengua). Atenció a les paraules subratllades

adossat m. adosado
agranador -a m. i f. barrendero -ra
ajuntament m. ayuntamiento
albelló (o claveguera) m. (o f.) alcantarilla (f.)
ambulatori m. ambulatorio
aparador m. escaparate
aparcament m. aparcamiento
atzucac  (o cul-de-sac) m. callejón sin salida
autobús m. autobús
avinguda f. avenida
banc m. banco
barri m. barrio
bastida (o andami) f. (o m.) andamio (m.)
biblioteca f. biblioteca
boca de reg f. boca de riego
boca d’incendis f. boca de incendios
botiga f. tienda
bulevard m. bulevar
bústia f. buzón (m.)
cabina telefònica f. cabina telefónica
cafeteria f. cafetería
caixer automàtic m. cajero automático
calçada f. calzada
canonada f. cañería, tubería
cantó m. esquina (f.)
carrer de vianants m. calle peatonal (f.)
carreró m. callejón
carril bici m. carril bici
carril bus m. carril bus
casa aparellada (o bessona) casa pareada
catedral (o seu) f. catedral
cementeri m. cementerio
centre cívic m. centro cívico
centre comercial m. centro comercial
cine (o cinema) m. cine
clavegueram m. alcantarillado
comerç m. comercio
comissaria de policia f. comisaría de policía
contenidor m. contenedor
convent m. convento
cotxe m. coche
cruïlla f. encrucijada, cruce (m.)
districte m. distrito
edifici m. edificio
eixample m. ensanche
embocadura f. bocacalle
embornal m. imbornal
escola f. escuela
església f. iglesia
estació f. estación
estadi m. estadio
estanc m. estanco
fanal m. farol, farola (f.)
farmàcia f. farmacia
finca f. finca
font f. fuente
frontera (o façana, o fatxada) f. fachada
gratacel m. rascacielos
grua f. grúa
hospital m. hospital
hotel m. hotel
illa (o bloc de cases) f. (o m.) manzana
institut m. instituto
jutjat m. juzgado
llamborda (o llambordí) f. (o m.) adoquín (m.)
llibreria f. librería
magatzem m. almacén
marquesina f. marquesina
mercat m. mercado
mesquita f. mezquita
metro m. metro
monument m. monumento
museu m. museo
oficina de correus f. oficina de correos
paperera f. papelera
parada f. parada
parc m. parque
parquímetre m. parquímetro
pàrquing m. parking, parquin
parterre m. parterre
pas zebra m. paso de cebra
passatge m. pasaje
passeig m. paseo
perruqueria f. peluquería
piló (o bol·lard) m. bolardo
plaça f. plaza
plaça de bous f. plaza de toros
plànol m. plano
policia m. i f. policía
rambla f. rambla
rastell m. bordillo
raval m. arrabal
restaurant m. restaurante
rotonda f. rotonda
semàfor m. semáforo
solar m. solar
suburbi m. suburbio
supermercat m. supermercado
tanca f. valla
taxi m. taxi
teatre m. teatro
tramvia m. tranvía
trànsit m. tráfico
travessa f. atajo (m.)
travessia f. travesía
urbà -ana m. i f. urbano -na
urbanització f. urbanización
vehicle m. vehículo
via f. vía
vianant m. i f. peatón -na
vivenda (o habitatge) f. (o m.) vivienda
vorera f. acera
xamfrà m. chaflán
zona blava f. zona azul

Lèxic de la roba i complements (Acadèmia Valenciana de la Llengua). Atenció a les paraules subratllades

abric m. abrigo
americana f. americana
anorac m. anorak
anorac de plomes m. plumífero
banyador m. bañador, traje de baño
barnús m. albornoz
bata f. bata
batí m. batín
bermudes f. pl. bermudas
biquini m. biquini
blazer [angl.] f. blazer
bodi m. body [angl.]
boina f. boina
bombatxos m. pl. pantalón bombacho (sing.)
bossa f. bolso (m.)
bota f. bota
botí m. botín
botó m. botón
botons de puny m. pl. gemelos
bragues f. pl. bragas
bragueta f. bragueta
brusa f. blusa
bufanda f. bufanda
butxaca f. bolsillo (m.)
caçadora f. cazadora
calça (o mitja) f. media
calcetí m. calcetín
calçotets m. pl. calzoncillos
calfador m. calentador
camal m. pernera (f.)
camisa f. camisa
camisó (o camisa de dormir) m. (o f.) camisón
camiseta (o samarreta) f. camiseta
cangur m. canguro
capell (o barret) m. sombrero
caputxa f. capucha
càrdigan m. cárdigan
casaca f. casaca
cinturó m. cinturón
coll m. cuello
corbata f. corbata
corbatí m. corbatín, pajarita (f.)
corretja f. correa
cotó m. algodón
cremallera f. cremallera
cuiro (o cuir) m. cuero
dependent -a m. i f. dependiente -ta
dessuadora f. sudadera
eslip m. eslip
esmòquing m. esmoquin
espardenya f. alpargata
faixa f. faja
falda (o faldeta) f. falda
falda pantaló f. falda pantalón
forro polar (o folre polar) m. forro polar
frac m. frac
fulard m. fular
gavardina f. gabardina
gorra f. gorra, gorro (m.)
granota f. mono (m.)
guant m. guante
impermeable m. impermeable
jaqueta f. chaqueta
jersei m. jersey
jupetí (o armilla) m. (o f.) chaleco
katiuska f. katiuska
leotards m. pl. leotardos
licra f. licra
llana f. lana
lli m. lino
malles f. pl. mallas
mànega f. manga
manyopla f. manopla
minifalda f. minifalda
mitó m. mitón
mocador m. pañuelo
mocassí m. mocasín
musclera f. hombrera
pantalons ( o pantaló) m. pl. pantalón (sing.)
pantis m. pl. pantis
pantofla f. pantufla
parca f. parka
peüc m. peúco, patuco
pijama m. pijama
pitxi m. pichi
polo m. polo
ponxo m. poncho
provador m. probador
rebeca f. rebeca
roba interior f. ropa interior
sabata f. zapato (m.)
sabatilla f. zapatilla
sahariana f. sahariana
sandàlia f. sandalia
sinagües f. pl. enaguas
sostenidors m. pl. sostén (sing.), sujetador (sing.)
suèter m. suéter
tanga m. tanga
tirants (o elàstics) m. pl. tirantes
top m. top
trau m. ojal
túnica f. túnica
turbant m. turbante
vaquers (o texans) m. pl. vaqueros (o tejanos)
vestit m. vestido, traje
xal m. chal
xancleta f. chancleta
xandall m. chándal

Setena classe: 22 de febrer

-Repassem les noves entrades del bloc.
-Veiem el gènere i el nombre (masculí-femení; singular-plural) de substantius i adjectius.
-Jugallengua: gènere i nombre. Practiquem en classe.
-Consultem diccionaris.-Entreguem fotocòpies sobre els relatius.

Deures per al pròxim dia:
-Repassar en casa el gènere i el nombre (el que no hem llegit en classe).
-Llegir les fotocòpies sobre els relatius i practicar amb el Jugallengua.
-Llegiu les entrades noves del bloc que apareixeran en els pròxims dies (o les que tingueu pendents) i feu-ne els exercicis quan calga.
-Practicar el que hem vist fins ara en el Jugallengua, sobretot l'apartat del lèxic.
-Intenteu llegir en valencià pel vostre compte.

El plural dels adjectius (el nombre dels adjectius)

a)  Com a norma general, els adjectius formen el plural afegint una -s al singular: 
corb                                                                    corbs
blanc                                                                 blancs
verd                                                                    verds
pare                                                                   pares
polimorf                                                            polimorfs
amarg                                                                amargs
tebi                                                                     tebis
teatral                                                                teatrals
sublim                                                               sublims
patern                                                                paterns
fondo                                                                 fondos
miop                                                                  miops
car                                                                      cars
alt                                                                       alts
suau                                                                   suaus
alberiqueny                                                      alberiquenys 

b)  Els adjectius acabats en -a àtona canvien esta vocal per -e i hi afigen una -s: 
amfíbia                                                              amfíbies
molla                                                                 molles
nòmada                                                            nòmades
sàvia                                                                  sàvies 

REMARCA: En alguns casos, el canvi de singular a plural dóna lloc a certes alteracions ortogràfiques: ambigua, ambigües; 
iniqua, iniqües; 
amarga, amargues; 
roja, roges; 
lletja, lletges; 
dolça, dolces.

c)  Els que acaben en vocal tònica fan el plural afegint-hi la terminació -ns: 
artesà                                                                artesans
bla                                                                      blans
ple                                                                      plens
seré                                                                   serens
boví                                                                    bovins
diví                                                                     divins 
bessó                                                                bessons
comú                                                                 comuns
oportú                                                                oportuns 

EXCEPCIONS: N'hi ha alguns que només hi afigen una -s: cru, crus; nu, nus.

d)  Els adjectius acabats en -s fan el plural afegint-hi la terminació -os: 
advers                                                               adversos
gris                                                                     grisos
fals                                                                     falsos
ras                                                                      rasos 

EXCEPCIONS: Els adjectius masculins que en formar el femení doblen la -s final, també la doblen en fer el plural: confés, confessos; escàs, escassos; espés, espessos; exprés, expressos; grandàs,grandassos; 
gras, grassos; gros, grossos; malaltús, malaltussos; massís, massissos; revés, revessos; rus, russos.

e)  Els adjectius que acaben en -x, -ix o -tx fan el plural afegint-hi la terminació -os: 
annex                                                                annexos
fix                                                                       fixos
baix                                                                   baixos
catx  (inclinat)                                                  catxos 


f)  Els adjectius que acaben en -ig, -sc, -st o -xt fan el plural presenten la doble forma en el plural masculí, una en -s i una altra en -os:
lleig-lleigs-lletjos
          fosc-foscs-foscos

       trist-trists-tristos

       mixt-mixts-mixtos

g)   Els adjectius que acaben en -ç presenten una forma de plural en -os per al masculí i una altra en -es per al femení:

SINGULAR                  PLURAL MASCULÍ                  PLURAL FEMENÍ
audaç                                   audaços                            audaces
feliç                                       feliços                                felices
feroç                                      feroços                              feroces
vivaç                                      vivaços                              vivaces

ALTRES CASOS
Adjectius invariables respecte al nombre:


triangle isòsceles, triangles isòsceles
xiquet llepafils, xiquets llepafils (excessivament escrupolosos en el menjar)
producte llevataques, productes llevataques.

El femení de l'adjectiu (el gènere dels adjectius)

1.    Adjectius invariables
No presenten variació de gènere els adjectius que tenen alguna de les terminacions següents:

a)  Els que acaben en -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, -erior: 
home actual                                                     dona actual
gos fidel                                                            gata fidel
codi civil                                                            institució civil
vestit elegant                                                   faldeta elegant
element constituent                                       part constituent
clima regular                                                   temperatura regular
tram posterior                                                 part posterior 

EXCEPCIONS: Tenen dos terminacions els mots següents: anòmal, anòmala; col·legial, col·legiala; mal, mala; paral·lel, paral·lela; 
provençal, provençala; anglòfil, anglòfila; colombòfil, colombòfila;tranquil, tranquil·la; comboiant, comboianta; gegant; geganta; sant, santa; tant, tanta; atent, atenta; calent, calenta; content, contenta; corpulent, corpulenta; cruent, cruenta; 
dolent, dolenta; fraudulent,fraudulenta; incruent, incruenta; opulent, opulenta; lent, lenta; lluent, lluenta;
pulverulent, pulverulenta; purulent, purulenta; somnolent, somnolenta; suculent, suculenta; valent, valenta; 
violent, violenta; virulent,virulenta; avar, avara; bàrbar, bàrbara; búlgar, búlgara; car, cara; clar, clara; 
ignar, ignara; ovípar; ovípara; rar, rara; tàrtar, tàrtara; zíngar, zíngara.

b)  Els adjectius acabats en -e àtona procedent dels sufixos -able, -eble, -ible, -oble, uble, -aire, -oide, -forme: 
pis  habitable                                                   casa habitable
caràcter feble                                                   voluntat feble
pastís comestible                                           carn comestible
caràcter noble                                                  personalitat noble
grup dissoluble                                                mescla dissoluble
home xarraire                                                  dona xarraire
cos asteroide                                                   substància asteroide
vestit conforme                                               roba conforme 

c)  Altres adjectius acabats en -e àtona com ara els següents: 
color ocre                                                          tonalitat ocre
conte alegre                                                     cançó alegre
lleó ferotge                                                       fera ferotge
acte infame                                                      acció infame
país jove                                                           nació jove
cavaller rude                                                    mestra rude
llogaret salubre                                               ciutat salubre
vent tènue                                                         brisa tènue 

EXCEPCIONS: Hi ha nombrosos adjectius qualificatius acabats en -e àtona que fan el femení canviant la -e final per -a. És el cas dels acabats en -acte, -ecte, -icte, -octe, -ucte, -epte, -igne (excepteinsigne), -ple, -bre, -gre, -tre: compacte, compacta; directe, directa; addicte, addicta; docte, docta; constructe, constructa; 
inepte, inepta; maligne, maligna; ample, ampla; pobre, pobra; agre, agra;neutre, neutra.
Dins d'este apartat també s'inclouen els adjectius erudits i científics que canvien la -e final per una -a: aspre, aspra; magne, magna; probe, proba; pulcre, pulcra; sacre, sacra, tendre, tendra; univalve,univalva.

d)  Els adjectius acabats en -a àtona: 
llogaret agrícola                                              ciutat agrícola
pare hipòcrita                                                   filla hipòcrita
pensador moralista                                        norma moralista
poble nòmada                                                 tribu nòmada 

e)  Altres adjectius no classificats com ara afí, breu, gran, greu, hindú, lleu, màrtir, mat, miop, núvol, partícip, púber, suau i sublim.

2.    Formació del femení
a)  Com a norma general, els adjectius acabats en consonant fan el femení afegint una -a al masculí: 
calb                                                                    calba
fosc                                                                    fosca
dolç                                                                    dolça
fred                                                                    freda
amorf                                                                 amorfa
amarg                                                                amarga
mengívol                                                           mengívola
prim                                                                   prima
diürn                                                                  diürna
esquerp                                                             esquerpa
verdader                                                           verdadera
dens                                                                  densa
net                                                                      neta
fort                                                                     forta
complex                                                            complexa
baix                                                                    baixa
alemany                                                            alemanya 

b)  Els adjectius que en masculí acaben en -at, -it, -ot i -ut fan el femení canviant la -t per -d i afegint-hi una -a: 
acabat                                                               acabada
confiat                                                               confiada
adolorit                                                              adolorida
buit                                                                     buida
got                                                                      goda
visigot                                                                visigoda
agut                                                                   aguda
mut                                                                    muda 

EXCEPCIONS: Barat, barata; grat, grata; ingrat, ingrata; innat, innata; lat, lata; finit, finita;  erudit, erudita; favorit, favorita; fit, fita; gratuït, gratuïta; inaudit, inaudita; circumscrit, circumscrita; infinit, infinita; manuscrit, manuscrita; perit, perita; petit, petita; 
prescrit, prescrita; proscrit, proscrita; sotaescrit, sotaescrita; absolut, absoluta;astut, astuta; brut, bruta; carabrut, carabruta; 
devolut, devoluta; diminut, diminuta; dissolut, dissoluta; eixut, eixuta; irresolut, irresoluta; etc.

c)  Els adjectius masculins acabats en -ac, -ec i -uc formen el femení canviant la -c per la -g i afegint-hi una -a: 
atziac                                                                 atziaga
embriac                                                             embriaga
obac                                                                  obaga (dit d'un lloc on no pega el sol)
policíac                                                             policíaca
andarec                                                            andarega
cec   (cego)                                                      cega
dormilec                                                           dormilega
grec                                                                   grega
feixuc                                                                feixuga
fredeluc                                                            fredeluga
malastruc                                                         malastruga
poruc    (poregós)                                           poruga 

EXCEPCIONS: Cosac, cosaca; eslovac, eslovaca; flac, flaca; opac, opaca; intrínsec, intrínseca;
mec, meca ("memo, a "); quec, queca (tartamut, tartamuda); rebec, rebeca; sec, seca; suec, sueca; txec, txeca; caduc, caduca; 
glauc, glauca (color verd blanquinós); mameluc, mameluca; rauc, rauca (ronc, ronca; crit dela granota com a substantiu).

d)  Els adjectius masculins acabats en -ic i -oc formen el femení afegint-hi una -a: 
bonic                                                                 bonica
dominic                                                             dominica
fredolic                                                              fredolica
ric                                                                       rica
barroc                                                                barroca
equívoc                                                             equívoca
poc                                                                     poca

EXCEPCIONS: Amic, amiga; antic, antiga; aràbic, aràbiga; groc, groga; mústic, mústiga.

e)  Els adjectius masculins acabats en vocal tònica seguida de -s formen el femení afegint la terminació -a al singular. En el cas que es tracte d'una essa sorda, es dobla la -s final. Com a criteri orientatiu, pot assenyalar-se que les paraules acabades en -as i -is solen duplicar la s: 
cras                                                                   crassa
escàs                                                                escassa
gras                                                                   grassa 
castís                                                                 castissa
corredís                                                             corredissa
groguís                                                              groguissa
postís                                                                 postissa 
          ros                                                                      rossa    

EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar el femení els mots següents:
· Els acabats en -as: ras, rasa.
· Els acabats en -is:  concís, concisa; circumcís, circumcisa; gris, grisa; improvís, improvisa; indecís, indecisa; indivís, indivisa; insubmís, insubmisa; intercís, intercisa (tallat per la mitat); llis, llisa;narcís, narcisa; omís, onisa; precís, precisa; remís, remisa; submís, submisa.

Per contra, els adjectius masculins acabats en -es, -os i -us generalment mantenen una s en formar el femení: 
atés                                                                    atesa
burgés                                                               burgesa
encés                                                                encesa
pres                                                                   presa
ansiós                                                               ansiosa
contagiós                                                          contagiosa
dubtós                                                               dubtosa
esponjós                                                           esponjosa
difús                                                                  difusa 
obtús                                                                 obtusa
profús         (amb profusió, abundant)         profusa 

EXCEPCIONS: Dupliquen la s en formar el femení:
· Els mots següents acabats en -es: confés, confessa; espés, espessa; exprés, expressa; obsés, obsessa; possés, possessa; profés, professa.
· Els mots següents acabats en -os: gros, grossa; ros, rossa; talòs, talossa.
· Els mots següents acabats en -us: esmús, esmussa (obtús i sense punta, esmussat o esmussada); 
 inconcús, inconcussa (ferm o ferma, que no conté, que no admet ,dubte ni contradicció) malaltús, malaltussa; mus, mussa (esmussat o esmussada).

f)   Alguns adjectius fan el femení amb canvis particulars: 
boig                                                                    boja
roig                                                                     roja    (enrogir)
lleig                                                                    lletja  (lletjor)
inic   (falta d'equitat, de justícia)                   iniqua
oblic                                                                   obliqua
propinc  (pròxim en l'espai, en el temps, en parentesc)   propinqua
ventríloc                                                            ventriloqua
nul                                                                      nul·la (anul·lar, però anular)
tranquil                                                              tranquil·la 

g)  Els adjectius masculins acabats en vocal tònica hi afegen la terminació -na per a formar el femení: 
sa                                                                       sana 
toscà                                                                  toscana
seré                                                                    serena
ple                                                                      plena
felí                                                                      felina
fi                                                                         fina
bo                                                                       bona
redó                                                                   redona
bru                                                                      bruna
inoportú                                                             inoportuna 

EXCEPCIONS: Cru, crua; nu, nua.

h)  Els adjectius acabats en -i o -u àtones formen el femení afegint-hi una -a, i passen generalment de plans a esdrúixols: 
aeri                                                                     aèria
arbori                                                                 arbòria
coetani                                                              coetània
espontani                                                          espontània
ambigu                                                              ambigua
ingenu                                                               ingènua
innocu                                                               innòcua
superflu                                                             supèrflua 

i)   Els adjectius acabats en -o àtona formen el femení canviant esta -o per una -a: 
flonjo       (tou,   bla, esponjós)                    flonja
fofo                                                                    fofa
fondo                                                                 fonda
minso    (escàs, exigu)                                  minsa 

j)   Els adjectius acabats en -au, -iu i -ou fan el femení canviant estes terminacions per -ava, -iva i -ova, respectivament: 
blau                                                                    blava
brau                                                                   brava
evasiu                                                                evasiva
nociu                                                                  nociva
nou                                                                     nova
tou                                                                      tova 

EXCEPCIONS: Geliu, geliua; joliu, joliua (grat de vore, de sentir, per la seua boniquesa ; 
nadiu, nadiua (també existix natiu, nativa); soliu, soliua.



k)  Els adjectius acabats en -eu fan el femení canviant esta terminació per -ea: 
ateu                                                                    atea
egeu                                                                  egea
epigeu                                                               epigea
plebeu                                                               plebea 

EXCEPCIONS: En alguns casos, s'hi afig simplement la terminació -a: blatoïdeu, blatoïdeua (insecte); 
garneu, garneua (astut, malintecionat); holoturioïdeu, holoturioïdeua; moreu, moreua (fosc, fosca, tirant a negre); 

 i en altres, es pot canviar -eu per -eva: hereu, hereva (i hereua);  jueu, jueva (i jueua); longeu, longeva; 
romeu, romeva-roemua (pelegrí, pelegrina); sueu, sueva ( i sueua).