En els darrers anys molts apicultors han experimentat, malauradament, un fenomen progressiu de decreixement del ritme productiu dels seus bucs d'abelles. Ja fa temps que les abelles han deixat de ser aquells animalets altament eficients que ens sorprenien per la seua gran capacitat de treball i sacrifici.
Què els passa, a les abelles? Per què desapareixen? De qui és la culpa? Què estem fent malament? Moltes pregunts i moltes possibles respostes. Estos interrogants estan presents en la ment de l'apicultor cada vegada que obri una arna i s'adona, amb resignació, que les abelles han desaparegut i han abadonat la seua casa.
Molts ja coneixen este problema, els seus efectes i les seues repercussions, però no som capaços de posar-nos d'acord en la detecció de les causes que desencadenen la destrucció d'una de les meravelles organitzatives més interessants de la naturalesa, el superorganisme que anomenem rusc o colònia.
La veritat és que les abelles ens estan dient algun cosa, una reflexió en veu alta, i són com un semàfor roig que no podem desatendre. Es tracta, sens dubte, de l'animal que viu la relació de dependència amb la naturalesa d'una manera més intensa, i és, per tant, un bioindicador implacable.
